Ultra Trail de les Valls d'Aneu, 92km 7344m+

Dissabte 18 de juliol de 2015
Fent els deures per a l'examen de les 100 milles
-Assignatura: Utva
-Temari: Coneixes a un mateix
-Durada màxima per assolir el crèdit: 30h

Estem tots els alumnes dispersats per tots els passadissos de l'institut quant son les 4:00h del mati. Quant ja no ens donem compte tenim que entrar a l'aula quan falta poc per les 5:00h, hora que comença l'horari lectiu. Es una aula petita però ben aprofitada on i cabem 158 alumnes.

El professor ens dona un problema: 92km i 7344m+ en un temps màxim de 30h per resoldre'l per tal de que el problema resolt sigui vàlid. Tot seguit engega un cronòmetre en que tots els alumnes el veiem i el podem observar durant tota la classe.
Tothom comença el problema amb moltes ganes d'acabar-lo i es posa ràpidament a trobar la formula que el resoldrà. Jo en canvi no em vull escalfar gaire el cap i començo a rumiar a poc a poc. La formula a trobar és tan llarga... que fins i tot m'he endut un àlbum de fotos de les Valls d'Àneu per distreure una miqueta la ment.

Arriba un moment en que el cap l'haig de fer rumiar de valent durant una estona, no em vull estressar, així que miro l'àlbum de fotos durant un moment i veig una pujada a la pala del Tèssol molt maca  i bastant dretota. Mentrestant, miro al voltant de l'aula i ja veig com els que han sortit a trobar la formula més ràpid que jo, ja comencen a treure fum pel cap i com algun que altre ja treu la goma per esborrar les seves equivocacions.

Acabo el 1er petit problema amb sense quasi entrebancs, mentres que enseguida ja em venen molts més i aquests ja costen més de solucionar i es necessita més temps per trobar les petites equacions. Miro per 2ª vegada el àlbum de fotos, i aquí sí que no puc parar de fullejar fotos i més fotos de postal que i tinc guardades: unes valls que semblen un mar de pedres, repletes de pujades i baixades que et duen a altres valls. En aquestes fotos apareixen la Vall de Cabanes, la Vall de Gerber i la Vall de Ruda.

Tanco el àlbum de fotos.Estic a la meitat del problema i sense adonar-me ja és la hora de dinar, porto unes 8h i ja són les 13h del migdia. Ens reunim uns alumnes a la mateixa hora a menjar una mica en una aula que ens a preparat el professor per tal de no molestar als altres alumnes que encara es vulguin capficar en el problema. En aquesta sala veig com fins i tot alguns "empollons" com l'Àlex Izquierdo ja treuen fum pel cap de tant pensar.

Surto de l'aula i torno al lio, ja fa una estoneta que estic rumiant massa i torno a recórrer a l'àlbum de fotos per distreure la ment. Aperèixen en ell, unes fotos del Tuc de la Cigalera i una baixada cap a Isil repletes de paisatges espectaculars, on les baixades tècniques i els nombrosos estanys són els protagonistes d'aquest paisatge. En tancar l'àlbum, veig com "l'empollón" de l'Àlex ja agafa la goma per esborrar els seus errors.

Observo en el àlbum unes fotos del magnífic poble d'Isil quant porto sobre unes 11h des de que hem començat aquest crèdit. Aquí sí que necessito agafar i treure la mirada del full de paper que el professor Ramón ens a posat a taula. Que de veure tants números i números, m'estic començant a estressar. En la aula hi han uns professors vestits de groc que es van passejant de tant en tant a veure que tal ens va. Miren el meu full i em diuen que vaig molt bé i que no estic gaire lluny de trobar la formula, i que a més a més no estic gaire lluny dels més intel·ligents de la classe.

Rumiant rumiant, em planto a la gran última equació per resoldre dit problema. Abans de enfrontar-lo bereno una mica, observo mentrestant unes fotos espectaculars de la pujada al Montroig, on altre cop els rocs són els protagonistes de les fotos. M'acosto en el Pep Ballester, un company de l'aula que tinc just davant meu. I tos 2 comencem a buscar la solució a aquesta gran equació.

Quant duem una estona junts, en Pep decideix que em quedi a la seva cadira i que ell se'n vol anar a seure a la de enredere (a la que em seia jo), ja que no sigui que el professor ens vegi "copiant"...

Ja he resolt la última gran equació!!! Ara només cal ajuntar totes les equacions que he aconseguit resoldre i aviam si trobo la formula! Els vaig ajuntant un a un, vaig molt concentrat i la vaig trobant molt ràpidament. De sobte el cony de bombeta dels florescents de l'aula comencen a fallar  i costa de veure els apunts que estic fent. Sort que a la meva motxilla, a part de carpetes i bolígrafs també i duc un frontal, així que l'encenc i ja puc tornar mans a la obra.

Finalment acabo resolent el problema:
-A poc a poc, qualsevol problema és possible ser resolt sense necessitat de agafar la goma d'esborrar en ningun moment. I a més si fas bona lletra un plus obtindràs per a la nota final.

L'entrego al professor Ramón amb bona nota "16:25h" i sent el 4rt alumne en fer entrega de la formula que resolt qualsevol equació.

Amb aquest crèdit aprovat amb notable i seguint estudiant, ja tinc data per a l'exàmen, 21,22 i 23 d'agost les 100 milles del GRP (le Grand Raid des Pyrénées).