Arribem a les dates tan esperades per a tots els Castellterçolins. I es qué del 21 al 25 d'agost estem de Festa Major. Jo en canvi, però, estic castigat i haig d'anar a fer un exàmen a Vielle-Aure (Hautes Pyrénées). Això em passa per no haber-me presentat als exàmens de les 100 milles d'enhunmilak, emmona o la ronda dels cims. Però bueno, per un any que em perdi les festes, no passa res...
A les 5:00h del matí ens presentem a aula els 573 alumnes que ens hem presentat a exàmen avui 21 d'agost. La aula no té ni llums, i té llum en funció de la llum solar, per tant, com l'exàmen té la pinta que serà molt llarg, m'he dut 2 frontals per si de cas. L'exàmen consta de 161 preguntes, on el més mínim error de resposta es pot acabar convertint com a no apte per a continuar.
Comença l'exàmen, les primeres preguntes les vaig traient molt bé, però arribada a la pregunta nº 31 veig com el cap em falla i em costa molt d'esforç encertar el seguit de preguntes que em van sortint. A l'aula està fent molta calor, i es qué les finestres estan tancades. Quant vaig per la pregunta nº 42 decideixo obrir les finestres i que corri una mica l'aire tu, que jo ja no puc més. Desde la finestra es veuen unes valls magnífiques desde el Pic du Midi.
Vaig contestant unes poques preguntes més fins a arribar a la pregunta nº56, on haig de parar de fer rumiar el cap d'urgència, ja que tinc mal de cap i fluixera a les cames. Com a mal estudiant duc una xuleta. En ella duc apuntats els temps que van necessitar en Salva i l'Esteban per contestar cadascuna de les preguntes, per com a referència, saber si m'estic escalfant massa el cap o no.
Trec la xuleta i veig que no, que no m'estic escalfant el cap amb excés, de fet vaig força tranquil. Així que veig de seguida que avui no es el dia per fer un exàmen tant llarg. A més no porto aspirinas per el mal de cap i fluixera que tinc a les cames. Així que hauré de seguir com sigui, no em puc permetre el luxe de suspendre el certificat de apte per a les 100 milles. Així que reposo i menjo una mica per agafar forces.
Ja tinc 76 respostes encertades i encara no sé com les he pogut encertar, la veritat. Però de cop se'm treu la son i les cames comencen a recuperar forces. Ara trobo les preguntes molt ràpidament i les encerto amb molta facilitat. Moc el llapis ràpid sí, però fent bona lletra. El sòl se'n va, a la aula s'observa com tots els alumnes encenen el frontal. Jo faig el mateix, i la poca llum que tinc no m'impedeix moure el llapis ràpidament.
Arribo a la nº 111, la finestra de l'aula ja no es pot tancar i sembla que quedarà oberta tota la nit, fa fresca, així que m'abrigo una mica i prenc 3 tasses de sopa per calentar-me. En acabar-me la sopa surto ràpid en la cerca de noves preguntes, ara que per fi estic inspirat vull aprofitar a passar preguntes ràpidament.
Un cop arribat a la nº120 miro la xuleta, observo que en les últimes 20 preguntes realitzades me'n han calgut 2h menys que respecte a un company. Ostres doncs sí que estic inspirat, sí!
Tot i estar inspirat, decideixo calmar-me i raonar una miqueta més les qüestions abans de contestar-les, ja que escriure a la vegada que raones durant l'exàmen pot ocasionar un error, i no vull treure pas la goma d'esborrar per ractificar-lo.
De les qüestions 130 a la 150 hi han uns seguits de preguntes trampes, on resoldre-les et fan rumiar de valent i el temps per justificar-les és notablament més alt. A més durant aquestes 20 qüestions aparentment sense resposta que valgui, em comencen a fer un mal als quadríceps... horrible! Això d'estar assentat tanta estona en una cadira... sembla que les cames no estan gaire acostumades! jeje.
Ja només em queden 10 preguntes, 10 preguntes per acabar l'exàmen, em començo a sentir-me eufòric, sé que ho aconseguiré! ja em poden fer mal les cames i el canell de la mà de tant escriure ja, que encara tinc prou destressa per fer anar el llapis fins que s'acabin les 10 qüestions restants!
Acabo ara si, la meva última 161 pregunta, em be de sobte un petit flash on recordo cada una de les 161 preguntes, tots els moments viscuts i l'esforç que m'ha suposat arribar fins aquí. Durant un moment sembla que estigui a punt de plorar de la emoció que sento, de la emoció que sento en obtenir aquest certificat:
El meu somni d'aconseguir el màster, veig que ja és una realitat poguer-la obtenir algún dia. Ronda vaig a per tú!
No hay comentarios:
Publicar un comentario