Estic a aixopluc en la meva caravana, a fóra està caient una de les bones, amb llamps i trons, què són els conseqüents que obri els ulls abans de l'hora prevista. Concretament em llevo a les 5:06h quant la sortida de la cursa és a les 7:30h, i és què tan sols estic a uns 200 metres de la línea de sortida. No pot ser, haig de dormir més! Però els llamps i trons continuen sonant fort i il·luminant les finestres de la caravana i no puc dormir, així que agafo el impermeable i surto a estirar una mica les cames.
Arribo a la plaça on es donarà la sortida, a uns 20 minuts abans que comenci. Observo i em quedo sorprés perquè no i veig corredors, però observo una mica més i puc apreciar que els corredors estàn sota un porxo. I és que encara plou i la gent no és vol mullar abans d'hora.
Just abans de que donguin el tret de sortida observo totes que totes les cares dels organitzadors mostren un estat d'alegria i d'emoció díficil de descriure. I és que l'any passat va ser un trail del Bisaura èpic, d'aquells que recordar. Va ser un any molt sec, tant, que si anaves amb compte no calia ni mullar-te els peus!!! Aquest any en canvi és un any normal i sé que aquesta alegría que mostren be donada a causa del fangeig que hi ha durant tot el recorregut. I és que aquest any sí, en aquesta edició la zona del Bisaura ens ensenyarà quin pa si dona aquí!
Arrenca la cursa, i arrenca molt tranquila, tant que fins i tot en algun moment em col·loco al capdavant. No tardem gaire en deixar el tram asfaltat i la veritat que el terreny està tovet tovet.
Passem per el 1er avituallament i no parem, sabem que aquest és un dels plats forts d'aquesta cursa, i és que cada 3-4km te'n trobes un, i a més, perquè parar a veure un glop d'aigua quant és més fàcil obrir la boca mirant el cel i servir-te tu mateix?
Obrim un taló de teatre que mostra una pujada per un ram de pista molt dret i enfangat. El títol del taló deia: "les portes de l'infern".I és què a diferència de l'edició passada que es podia fer tota corrent sense cap tipus de problema, aquest any mantindre's dret és un dilema, i per aquest motiu ens trobem uns diables al tram final de la pujada ben entusiasmats.
Arribem al Castell de Besora. Què passa? On estan els monjos? Es què s'han adormit? No, no s'han adormit en's els trobem de baixada cap a Santa María de Besora, per el que veig en ells tampoc els i fa gaire gràcia tant de fang i fan una mica de tard.
A Santa María de Besora hi ha un creuament cap a la dreta i en Javier se'l salta, ell no està lluny i tinc temps a avisar-lo. Si te'n vas de recte segueixes el tram de la mitja marató i no te'n adonés fins que arribes en un control i et diuen que has de fer mitja volta, això els i passarà en uns quants corredors que no es coneixen el recorregut i que tenen la mala sort que ningú els avisi.
Anem baixant fins anar a espetegar en un rec. Què? Ostres! no havia mirat en atenció la bossa del corredor, i entre paparets informatius i de propaganda s'hem havia passat per alt el tiquet del pas gratuït a la piscina del Bisaura! Miro de passar la piscina per la seva part menys fonda i l'aigua m'arriba una mica per sobre de l'alçada dels genolls, l'aigua em refresca les cames i això em permet continuar endavant amb la mateixa fermesa.
Arribo a la bassa del Beví, aquí una pista ens condueix fins a un dels llocs més espectaculars de tot el recorregut, "els bufadors". Continuem trotant el mateix grup de 3 persones que formem el 1er grup, anem en camí cap a la pujada més llarga de tot el recorregut. Aquesta pujada presenta uns quants troncs enmig del camí que s'han d'esquivar saltant, el qual és molt xulo de fer, ja que entre fang i salts de troncs això sembla una cursa d'obstacles!
(foto edició passada)
Ja fa força estona que estic endavant marcant el ritme del grup i vaig força decidit que puc aguantar el ritme fins al final. De sobte, sense avisar, les cames es queixen i em diuen:
-Cames: On vas flipat! si fa mesos que no corres...
-Jo: Es veritat, aquest estiu l'únic que he fet és caminar i caminar, metres i metres de desnivell. Em deixeu caminar?
-Cames: Sí sí, caminar caminar!!!
-Jo: Val, doncs a caminar!
Tot seguit be un home per darrere nostre, s'afageix al grup i ens donem el relleu. Ell que anava 4t passa al meu lloc, 1er i marcant el ritme, i jo en canvi acabo de tenir una conversació amb les meves cames i com home de paraula que sóc passo a caminar i prenc la seva posició, 4t, amb un plis plas.
Després d'una llarga baixada arribo a Vidrà, just a pocs metres abans d'arribar a l'avituallament m'atrapa un corredor, aquest ni tan sols mira l'avituallament. No sé si fa veure que no l'ha vist o és que realment no l'ha vist, però aquí hi ha muntada una festa...! Macarrons, embotits, xocalata negra, de llet, blanca, pa, formatge i moltes coses més. Jo aquest avituallament si que el veig sí! i no mi ser estar. Penso: fes fes, que ja veure'm qui s'ho passa millor aquí, si tu o jo, jeje!
Ara toca pujada a Bellmunt, en aquesta pujada han fet un canvi en que per la meva opinió és molt encertada: l'any passat es pujava per on baixa Camí pels Matxos, i en aquesta edició en canvi ens fan pujar per una carena dreta, dreta!. Per alguna cosa serà que enmig de la pujada i veig una creu d'una persona que allà va deixar d'existir... (la creu és de broma, per fer ambientillo).
En aquesta pujada a la gent, per lo general veig que pillarà però a mi tot el contari, és el tipus de pujada que a mi em van, les d'anar a 4 grapes. Noto com les cames es van relaxant m'entres observo com les cames d'un corredor que va per davant meu se li van desgastant, jeje... ara és l'hora de atacar!
Després de la animació musical que em he tingut durant la pujada i gràcies als ànims de la Alba arribo a Bellmunt recuperat, aquí vaig 4t, no sé a quant està el 3er però sóc conscient que he anat força estona arrossegant-me i que pot haver agafat molt de marge, però també sé que queda una baixada llarga i tècnica i que a mi em van molt bé, així que perdo el temps i tiro avall.
Durant la baixada vaig avançant a molts corredors de la mitja i realment són un estorb ja que quasi tots van tocats i jo baixo força bé. La organització té la última carta guardada, i quina carta...! Ens han tret els últims kms de pista que arribaven al poble per tot sender del guapo i el més enfangat!
Finalment arribo a meta amb 5:07h, 4t a la general i 1er Sub-23.
Destacar què és una cursa on la organització està al 100% entregada al corredor, un recorregut molt corredor, però on la presència del fang fa que no o sigui tant. I sobretot el que a mi m'ha impactat molt, tot i haber-la corregut en la edició passada és el paisatge tant espectacular i el fet d'empalmar un corriol amb un altre sense parar.
Ens veiem en la propera edició, aquest cop a la 1a edició de la ultra trail del Bisaura, endavant!
