Estic a la plaça del poble de Rialp on es pendrà la sortida a una de les millors curses del nostre país quant són les 4:15h del matí, aquí de moment només es veuen a membres de l'organització i a 1 o 2 atletas despistats. Sembla que els atletas no els i agrada matinar gaire i encara estan adormits. En canvi els excursionistes estem més avituats a matinar i ja estic ben despert, un punt a favor meu.
Estic posat enmig d'un corral de persones, disfresat de corredor. He canviat les botes amb Gore per bambes que amb 4 fils prims que componen el teixit m'han de aguantar un dia sencer, els pantalons llargs i reforçats per uns pantalons curts i fins com la seda que amb qualsevol frec amb una branqueta s'hem esgarraparan amb molta facilitat. Tot això em fa sentir incomode e insegur, però quant arrenca la cursa em sento molt, però que molt lleuger, no noto ni una mica de càrrega sobre les meves espatlles. I es que avituat a portar una mochila de 45l entre 8-10kg de pes, a anar amb una mochilla de joguina mitg buida... un altre punt a favor meu.
En la aproximació al Montsent de Pallars veig que no tinc tants punts a favor com em pensava, i es que aquí la gent corre, però molt. M'està a punt de sortir el fetge per la boca, però les coses canvien quant el tema es posa interessant i fa pujada de veritat. Veig que en les curses la gent li agrada molt correr, però gens caminar, la gent se'm treu de sobre amb molta facilitat en els plans, però pujant els i recupero una miqueta.
El recorregut està sent molt agraït per als peus i les cames, ja que és una catifa d'herba, i a més les vistes són d'allò més espectaculars. Arribat a Espot, veig com les cames ja no van com abans.
-Ja se'm passarà!
Però no, no passa i és que la veritat arribo a la barraca dels caçadors amb 52km i 4200m+.
-Quina bestiesa! Si per fer això un excursionista necessita 3 dies de travessa per a poguer realitzar-lo!
Aquí a la barraca dels caçadors arribo en unes 8h i molt poquet.
-Mare meva he fet en una jornada el que faria en 3, això em pasarà factura...
Durant tota la pujada fins a als búnquers he notat com cada cop la mochilla em pesa més i més a cada pas que faig, noto com les cames cada cop li costa més arrosegar aquest pes que ara deu estar sobre els 8 quilets.
Arribo a Roní, amb rep l'Alba amb molta alegría i jo molt content de tenir-la al meu costat, em falta, la veritat tenir persones conegudes al meu voltant ara mateix. Ara, en aquests instants m'agradaria anar amb la meva colla excursionista, en Salva en Jaume i la Boira. Però el ritme que camino...
-Ja m'atraparan que em recullen segur!
Comença la última pujada cap al poble de Sant Romà. La mochilla em pesa quasi 50kg, la clavícula se'm trencarà en qualsevol moment, no pot aguantar tant de pes... i durant la interminable pujada haig de parar diversos cops a descansar.
-Qui m'estigui omplint la mochilla de rocs, que pari ja!Que ja no puc més!
Acabo arribant, no sé com però acabo arribant a línea de meta. El que serien 6 dies de travessa o acabo realitzant en 1 jornada, increíble!
Sembla a ser, que fer durant els dies abans previs a la cursa el barranc Roi, Espones, barranc d'en Solà, Piñana i Viu de Llevata m'han deixat tant buit de forces que ha sigut un miracle poguer arribar.
Per miracle també el que fan en arribar la meva colla excursionista, en arribar a la poca estona havent fet la "passejada" de Canfranc la setmana passada.
Colla, que haguent fet més vondat, haguessim anat millor, no ho sé! Pero de ben segur que em disfrutat més veient més!Una colla excursionista no es forma per estar asseguda al sofà de casa no, és forma per veure món, disfrutar i compartir moments junts!
-A la propera compro el ticket de l'autocar!
Diumenge 20 de setembre de 2015
Mitja marató Rialp Matxicots, 21km 1100m+
Com a bon excursionista tornem a matinar, ens tornem a equipar i ens tornem a posar la mochilla sobre les nostres espatlles. En acabar la cursa de ahir vaig pactar d'acompanyar a una amiga, la Maite. Em va dir que camina molt i que m'aburriria anant amb ella, però jo li vaig contestar que aburrit estava jo de tant córrer i que volia començar a caminar d'una vegada per totes.
Comença la cursa i vaig l'últim, em poso a fer petar la xerrada amb en Kharim fins al bonic poble de Surp, fins aquí em passat a força gent i ni rastre de la Maite. Em despedeixo d'en Kharim i surto disparat en busca d'ella. Al fons veig l'Alba
-Que bé ja i és aquí!
Arribo i no i és...
Continuo apretant i i veig a la Lidia
-Bueno estarà amb ella...
-No hi és! Aquestes dones... es salten la amistat pel forro o qué?
-Doncs sort que anaben a caminar...
Abans de arribar a Escàs la diviso a lo lluny, corrent cara amunt per una pujada dreta dreta.
-Ostres Maite, que no anaves a caminar? Si ja em duus collat!
-Bueno...
-O bueno, ja ti val...
Acabem arribant a Rialp amb 3:02h, definitivament caminar no hem caminat gents.
-Maite, tenias raó en quant a que m'avorriría de anar amb tú.
-Del que m'he aburrit és de tant i tant córrer! el dia que volgui sortir a caminar, definitivament no ets la millor companyia ;).
