GRP (Le Grand Raid des Pyrénées) l'exàmen de les 100 milles, 161Km 9536m+

Divendres 21 d'agost de 2015

Arribem a les dates tan esperades per a tots els Castellterçolins. I es qué del 21 al 25 d'agost estem de Festa Major. Jo en canvi, però, estic castigat i haig d'anar a fer un exàmen a Vielle-Aure (Hautes Pyrénées). Això em passa per no haber-me presentat als exàmens de les 100 milles d'enhunmilak, emmona o la ronda dels cims. Però bueno, per un any que em perdi les festes, no passa res...

A les 5:00h del matí ens presentem a aula els 573 alumnes que ens hem presentat a exàmen avui 21 d'agost. La aula no té ni llums, i té llum en funció de la llum solar, per tant, com l'exàmen té la pinta que serà molt llarg, m'he dut 2 frontals per si de cas. L'exàmen consta de 161 preguntes, on el més mínim error de resposta es pot acabar convertint com a no apte per a continuar.

Comença l'exàmen, les primeres preguntes les vaig traient molt bé, però arribada a la pregunta nº 31 veig com el cap em falla i em costa molt d'esforç encertar el seguit de preguntes que em van sortint. A l'aula està fent molta calor, i es qué les finestres estan tancades. Quant vaig per la pregunta nº 42 decideixo obrir les finestres i que corri una mica l'aire tu, que jo ja no puc més. Desde la finestra es veuen unes valls magnífiques desde el Pic du Midi.

Vaig contestant unes poques preguntes més fins a arribar a la pregunta nº56, on haig de parar de fer rumiar el cap d'urgència, ja que tinc mal de cap i fluixera a les cames. Com a mal estudiant duc una xuleta. En ella duc apuntats els temps que van necessitar en Salva i l'Esteban per contestar cadascuna de les preguntes, per com a referència, saber si m'estic escalfant massa el cap o no.

Trec la xuleta i veig que no, que no m'estic escalfant el cap amb excés, de fet vaig força tranquil. Així que veig de seguida que avui no es el dia per fer un exàmen tant llarg. A més no porto aspirinas per el mal de cap i fluixera que tinc a les cames. Així que hauré de seguir com sigui, no em puc permetre el luxe de suspendre el certificat de apte per a les 100 milles. Així que reposo i menjo una mica per agafar forces.

Ja tinc 76 respostes encertades i encara no sé com les he pogut encertar, la veritat. Però de cop se'm treu la son i les cames comencen a recuperar forces. Ara trobo les preguntes molt ràpidament i les encerto amb molta facilitat. Moc el llapis ràpid sí, però fent bona lletra. El sòl se'n va, a la aula s'observa com tots els alumnes encenen el frontal. Jo faig el mateix, i la poca llum que tinc no m'impedeix moure el llapis ràpidament.

Arribo a la nº 111, la finestra de l'aula ja no es pot tancar i sembla que quedarà oberta tota la nit, fa fresca, així que m'abrigo una mica i prenc 3 tasses de sopa per calentar-me. En acabar-me la sopa surto ràpid en la cerca de noves preguntes, ara que per fi estic inspirat vull aprofitar a passar preguntes ràpidament.

Un cop arribat a la nº120 miro la xuleta, observo que en les últimes 20 preguntes realitzades me'n han calgut 2h menys que respecte a un company. Ostres doncs sí que estic inspirat, sí!
Tot i estar inspirat, decideixo calmar-me i raonar una miqueta més les qüestions abans de contestar-les, ja que escriure a la vegada que raones durant l'exàmen pot ocasionar un error, i no vull treure pas la goma d'esborrar per ractificar-lo.

De les qüestions 130 a la 150 hi han uns seguits de preguntes trampes, on resoldre-les et fan rumiar de valent i el temps per justificar-les és notablament més alt. A més durant aquestes 20 qüestions aparentment sense resposta que valgui, em comencen a fer un mal als quadríceps... horrible! Això d'estar assentat tanta estona en una cadira... sembla que les cames no estan gaire acostumades! jeje.

Ja només em queden 10 preguntes, 10 preguntes per acabar l'exàmen, em començo a sentir-me eufòric, sé que ho aconseguiré! ja em poden fer mal les cames i el canell de la mà de tant escriure ja, que encara tinc prou destressa per fer anar el llapis fins que s'acabin les 10 qüestions restants!

Acabo ara si, la meva última 161 pregunta, em be de sobte un petit flash on recordo cada una de les 161 preguntes, tots els moments viscuts i l'esforç que m'ha suposat arribar fins aquí. Durant un moment sembla que estigui a punt de plorar de la emoció que sento, de la emoció que sento en obtenir aquest certificat:

El certificat de les 100 milles que m'acredita les competències necessaries per aspirar a obtenir el títol de les 100 milles que és celebrarà a l'Emmona, on espero obtenir el títol, per a la fí, acabar la carrera treient-me el màster de les 100 milles: La Ronda dels Cims. La titulació més alta existent en 100 milles. La titulació acadèmica que tot estudiant de les 100 milles vol aspirar.

El meu somni d'aconseguir el màster, veig que ja és una realitat poguer-la obtenir algún dia. Ronda vaig a per tú!

Ultra Trail de les Valls d'Aneu, 92km 7344m+

Dissabte 18 de juliol de 2015
Fent els deures per a l'examen de les 100 milles
-Assignatura: Utva
-Temari: Coneixes a un mateix
-Durada màxima per assolir el crèdit: 30h

Estem tots els alumnes dispersats per tots els passadissos de l'institut quant son les 4:00h del mati. Quant ja no ens donem compte tenim que entrar a l'aula quan falta poc per les 5:00h, hora que comença l'horari lectiu. Es una aula petita però ben aprofitada on i cabem 158 alumnes.

El professor ens dona un problema: 92km i 7344m+ en un temps màxim de 30h per resoldre'l per tal de que el problema resolt sigui vàlid. Tot seguit engega un cronòmetre en que tots els alumnes el veiem i el podem observar durant tota la classe.
Tothom comença el problema amb moltes ganes d'acabar-lo i es posa ràpidament a trobar la formula que el resoldrà. Jo en canvi no em vull escalfar gaire el cap i començo a rumiar a poc a poc. La formula a trobar és tan llarga... que fins i tot m'he endut un àlbum de fotos de les Valls d'Àneu per distreure una miqueta la ment.

Arriba un moment en que el cap l'haig de fer rumiar de valent durant una estona, no em vull estressar, així que miro l'àlbum de fotos durant un moment i veig una pujada a la pala del Tèssol molt maca  i bastant dretota. Mentrestant, miro al voltant de l'aula i ja veig com els que han sortit a trobar la formula més ràpid que jo, ja comencen a treure fum pel cap i com algun que altre ja treu la goma per esborrar les seves equivocacions.

Acabo el 1er petit problema amb sense quasi entrebancs, mentres que enseguida ja em venen molts més i aquests ja costen més de solucionar i es necessita més temps per trobar les petites equacions. Miro per 2ª vegada el àlbum de fotos, i aquí sí que no puc parar de fullejar fotos i més fotos de postal que i tinc guardades: unes valls que semblen un mar de pedres, repletes de pujades i baixades que et duen a altres valls. En aquestes fotos apareixen la Vall de Cabanes, la Vall de Gerber i la Vall de Ruda.

Tanco el àlbum de fotos.Estic a la meitat del problema i sense adonar-me ja és la hora de dinar, porto unes 8h i ja són les 13h del migdia. Ens reunim uns alumnes a la mateixa hora a menjar una mica en una aula que ens a preparat el professor per tal de no molestar als altres alumnes que encara es vulguin capficar en el problema. En aquesta sala veig com fins i tot alguns "empollons" com l'Àlex Izquierdo ja treuen fum pel cap de tant pensar.

Surto de l'aula i torno al lio, ja fa una estoneta que estic rumiant massa i torno a recórrer a l'àlbum de fotos per distreure la ment. Aperèixen en ell, unes fotos del Tuc de la Cigalera i una baixada cap a Isil repletes de paisatges espectaculars, on les baixades tècniques i els nombrosos estanys són els protagonistes d'aquest paisatge. En tancar l'àlbum, veig com "l'empollón" de l'Àlex ja agafa la goma per esborrar els seus errors.

Observo en el àlbum unes fotos del magnífic poble d'Isil quant porto sobre unes 11h des de que hem començat aquest crèdit. Aquí sí que necessito agafar i treure la mirada del full de paper que el professor Ramón ens a posat a taula. Que de veure tants números i números, m'estic començant a estressar. En la aula hi han uns professors vestits de groc que es van passejant de tant en tant a veure que tal ens va. Miren el meu full i em diuen que vaig molt bé i que no estic gaire lluny de trobar la formula, i que a més a més no estic gaire lluny dels més intel·ligents de la classe.

Rumiant rumiant, em planto a la gran última equació per resoldre dit problema. Abans de enfrontar-lo bereno una mica, observo mentrestant unes fotos espectaculars de la pujada al Montroig, on altre cop els rocs són els protagonistes de les fotos. M'acosto en el Pep Ballester, un company de l'aula que tinc just davant meu. I tos 2 comencem a buscar la solució a aquesta gran equació.

Quant duem una estona junts, en Pep decideix que em quedi a la seva cadira i que ell se'n vol anar a seure a la de enredere (a la que em seia jo), ja que no sigui que el professor ens vegi "copiant"...

Ja he resolt la última gran equació!!! Ara només cal ajuntar totes les equacions que he aconseguit resoldre i aviam si trobo la formula! Els vaig ajuntant un a un, vaig molt concentrat i la vaig trobant molt ràpidament. De sobte el cony de bombeta dels florescents de l'aula comencen a fallar  i costa de veure els apunts que estic fent. Sort que a la meva motxilla, a part de carpetes i bolígrafs també i duc un frontal, així que l'encenc i ja puc tornar mans a la obra.

Finalment acabo resolent el problema:
-A poc a poc, qualsevol problema és possible ser resolt sense necessitat de agafar la goma d'esborrar en ningun moment. I a més si fas bona lletra un plus obtindràs per a la nota final.

L'entrego al professor Ramón amb bona nota "16:25h" i sent el 4rt alumne en fer entrega de la formula que resolt qualsevol equació.

Amb aquest crèdit aprovat amb notable i seguint estudiant, ja tinc data per a l'exàmen, 21,22 i 23 d'agost les 100 milles del GRP (le Grand Raid des Pyrénées).