Trail del Bisaura XL, 80Km 5200m+

Diumenge 11 d'octubre de 2015

Aquest any s'havien donat veus de que sortiria un nou còmic, el còmic del Bisaura.
Aquest és un còmic un tant futurista. En el seu interior les pàgines són en blanc, ja que la gràcia de dit còmic és que s'il·lustren les vinyetes a la vegada que un es posa a llegir-lo. Evidentment les vinyetes il·lustrades són les mateixes per a tothom, però la forma de entendrele's i el sentit del humor dels lectors poden ser molt diferents. Així que per alguns lectors els farà riure i per d'altres els farà plorar.

El còmic surt a la venta i de seguida l'encarrego. Per fi m'arriba a les meves mans. L'obro i no veig res. De cop, apareix la imatge d'un arc on el darrera apareixen molts lectors. Uns llegint la versió curta (L) i d'altres llegint la versió llarga (XL).

Apareix la 2ª vinyeta. Enmig de la foscor i endins de boscos tenebrosos s'aprecien unes siluetes de diables i un drac:

(El que veuen els lectors pessimistes)

(El que veuen els lectors positius)

Ja es comença a divisar la 3ª vinyeta. Un assalt al Castell, per unes escales molt ben parides!!!

I a la 4ª vinyeta i apareixen uns protagonistes molt especials i ben presents durant tota la lectura. Els cambrers que fan calmar la gana i apagar la sed:

En la següent i apareix el castell de Milany on l'aproximació és tan animal, que em de trepar com les cabres!:

No sé si és perquè del cansament que duc a sobre de tant llegir, fa que la següent vinyeta i aparegui una taula de Vidrà així de llarga atapeïda de menjar:

Durant hores de lectura van apareixent vinyetes i més vinyetes on reapareixen cambrers molt seguidament i reiteradament, cordes entre arbres, com si un parc d'aventures per a nens és tractés.

Finalment acabo el còmic, molt rialler després d'un còmic tant divertit com aquest, i acabo il·lustrant-me en ell:

Les imatges que he vist són simplement espectaculars, i les vinyetes exposades són el mirall que reflecteix el enfoc que li he donat durant la lectura.

Alguns lectors hauran pensat que sou uns malparits, alguns però que sou els més ben parits. Alguns pensaran que sou uns cabronets, alguns però que sou els millors. El que queda clar és que tots els lectors penen que esteu bogos. Tranquils jo també.
Per bogeries compteu amb mí!