Marató dels dements, 42km 3800m+:
21 de desembre de 2015
La de avui és una cursa molt però que molt especial. Promet molt, ja que els seus 42 km amb 3800m+ reals fan trontollar a tothom i a mi en aquest tipus de curses em sento molt cómode. Però no és això el que la farà tant especial, no.
El que la fa especial és qué és la meva 1ª cursa per parelles, i la veritat es que sempre en volia fer alguna. A més la parella en aquest cas és en Jaume. Qué si haig de dir la veritat en Jaume em provoca un pesigolleig a l'estomàc, similar al que et produeix aquella noia que tant agrada. Però no és que tingui papallones a l'estomàc d'ell, no. Aquest pesigolleig es degut al estat nerviós que provoca anar amb un animal com ell. Però d'altre banda ara mateix és amb qui més il·lusió em fa córrer.
Arrenca la cursa, i arrenca forta. Ens han ajuntat amb els de la mitja, i a més hi ha un nivell al davant que faria por a qualsevol! En Jaume em fa apretar, i desde les primeres passes veig que avui no és el meu dia, tant que en Jaume em diu:
-Joan avui veuràs el que és que et passin corredors un rere l'altre sense parar.
I és que a més és de veritat, no portem ni tan sols 15km que ja tinc la sensació que ens han passat almenys una vintena de corredors.
Poc abans de arribar al km20 ens atrapa en Salvador, que observa sorprés sense entendre com ens ha atrapat i a més tan a a prop. Llavors en Jaume em diu:
-Joan, això si que no, això si que no pot ser. Per aquí no passo eh Joan! M'hen vaig amb en Salvador.
Avui no els puc seguir ni en broma. Em tremolen les cames i crec que en qualsevol moment em caure al terra. Acabo arribant sense saber com al proper avituallament i tinc que abandonar. Això sí, abandono sense n'hi pensar-m'ho gens. No tinc remurdiments. Aquest cop plego perqué no podia fer ni una passa més i m'hagués fet molt de mal, ja que el terreny era força técnic.
Acabo el cap de setmana molt i molt preocupat, ja que no sé el que em passa i encara menys com solucionar-ho, i a mes a mes la setmana que be tinc rogaine amb en Jaume.
-Mare meva, ja cal que em recuperi aviat, que sinó m'hi quedaré allà mateix!
En conclusió, una edició sens dubte per oblidar, però una cursa per recordar per el gran ambient i un recorregut que em queda pendent per disfrutar durant les pròximes edicions que de ben segur repetiré.
0/1.
-Campionat de Catalunya de Rogaine (Sant Pere de la Portella):
Dissabte 28 de novembre de 2015
Aquesta és la meva estrena en curses d'orientació, més concretament en la modalitat de rogaine. Avui no les tinc totes, ja que no sé si em trobaré igual que el cap de setmana passat.
Comencem a fer la estrategia i a traçar-la sobre el mapa. En Jaume proposa en dividir el mapa en 2 parts. Una amb molt desnivell i fites amb puntuacions altes, i una altre part amb desnivells més baixos i fites amb puntuacions més baixes.
Tria la 2ª opció. Jo m'entrestant aprofito a pendre nota de tot el que passi avui. He vingut a intentar passar-m'ho bé i sobretot a apendre.
Arrenca la prova. Trobem les primeres fites sense problemes. En Jaume fa de llebre i va a la vegada guiant, jo enrere observant el mapa i preocurant que no s'hem escapi.
Arribem en un moment on apareix una fita entre un turó i un altre en el mapa, i tots 2 ens enfilem sense pensar-nos'hi gens cap el que sembla un turó ben definit, el qual no ho és de turó. Si haguessim pres atenció al rumb que em pres respecte a una corva que teniem com a referència, haguessim llegit sobre el mapa, que el que semblava un turó era una carena. Així que per rucs els 2 acabem formant un bucle tonto per desfer els nostres errors.
Quant portem 4h de 6h que dura la prova començo a notar les mateixes sensacions a les cames que em van fer plegar la setmana passada . En Jaume em diu:
-Joan despreocupat del mapa, que ja m'hen encarrego jo. Tú només preocupat de seguir-me.
La veritat és que ara vaig millor, i a més en Jaume m'anima i ho aconsegueix. Acabem la Rogaine amb 122 punts i 5h 48min.
Resultat d'en Jaume:
-Mala estratègia, ja veuràs com els primers faràn 5h 58min o 5h 59min, ja veuràs!
En mirar els resultats en Jaume tenia tota la raó. Però ens mirem sorpresos que em fet tercers. Tant malament no ho hem fet, no?
Això es deu a la estrategia de la 2ª opció.
-D'això em prenc nota, el més important d'una rogaine és tenir una bona estratègia. El proper cop ja preocurarem de fer 5h 58min o 5h 59min.
Estic content tot i haber-me sobrat molt les 2 últimes hores, ja que he disfrutat, he aprés i veig que encara em queda molt per apendre. La pròxima temporada, alguna que alytre rogaine caurà, això de ben segur!
1/2
