24 de novembre de 2014, Ordino-Arcalís
Un dia ens telefona el bon amic de en Nil Armengol i ens diu que si volem tenim un pis al poble del Serrat a la nostre disposició per uns quants dies, i tant el meu germà, l'Adrià, com jo no sabem pas dir que no.
Així que arribem al Serrat i ja tots 3 tenim ganes de sortir del cotxe, ja que tenint un smart, tindre que portar 3 persones i els seus respectius equipatges, queviures, materials... diguem que he tingut que jugar una mica al tetris, i a dintre el cotxe no es que estiguem gaire amples. Arribem al pis, són les 12:30h fem el dinar ràpid i sortim ràpids com un llamp a aprofitar els últims raigs de sol del dia cap a les pistes de Ordino-Arcalís.
L'Adrià avui fa just 1 setmana que li han tret el guix que duia per un esquinç al turmell i provarà si per aquests dies podrà anar amb esquís o be tindrà que conformar-se amb les raquetes. Comencem a caminar i a guanyar alçada i no és fins els 2300m aproximadament que ens podem calçar els esquis i les raquetes.
Acaba la jornada, respecte al meu germà no li fa nosa el turmell en pujar, però en baixar és veu que li fa molt de mal, així que decideix anar la resta de dies amb les raquetes.
25 de novembre de 2014, Vall de Rialb i Vall de Sorteny
Comencem la 2a jornada, anem en direcció al cim de la Font blanca tot pujant per la Vall de Rialb. La neu no la trobarem fins els 2300m aproximadament, això implica carretejar els esquis i les botes durant força estona ja que el camí a seguir és molt llarg i puja molt a poc a poc. El camí l'anem recorrent molt a poc a poc a causa del gel que hi ha durant tot el recorregut, fins i tot en algun tram em de fer mitja cua i traçar el camí per un altre lloc on sigui possible.
Per fi hem puc treure les botes, però no els esquis, ja que avui fa un fred considerable i més que neu trobem gel. Anem prosseguint el camí, cada cop la pendent és més forta. Jo al tenir les botes amb sola rígida puc anar clavant els cantells i lateralment pujar amb l'ajuda dels bastons, però en canvi, tan el Nil com l'Adrià tenen més dificultats, tantes que en Nil li té que donar 1 grampó del seu parell i els 2 tenen que pujar amb la ajuda d'un sol grampó i piolet.
Fa molt i molt de fred i vent a l'hora, veiem la Portella de Rialb al fons però decidim que avui no és el dia i girem mitja cua.
Decidim anar cap al llac de l'Estanyó, o si mes no fins on puguem arribar. Al cap de força estona arribem al refugi de Sorteny i parem a donar un cop d'ull a la part lliure del refugi a veire com està i... insuperable! ben aïllat i amb aigua corrent amb una pica i tot! Aquests andorrans si que saben el que es fan, com ens queda per aprendre...
Comencem a pujar metres amunt direcció al llac de l'Estanyó per un sender molt xulo i molt dret. Arribem a tocar neu aquest cop a la cota 2100m ja que aquesta és una vessant N.
Acabem la jornada uns amb més o menys pota que altres, però en una cosa si que ens em quedat ben igualats sí, i es què tenim molta però que molta gana, i és què portem 8h de activitat i no em menjat durant tot el trajecte! Macarrons ara vinc!!!
26 de novembre de 2014, Comapedrosa
Ahir el temps deia que el sol voldria treure el nas i que ja estava fart de tant bufar i tenia que parar a descansar, ja que li feia mal el cap. És què tant bufar...Així que aquí a Arinsal ens trobem entorn les 8:00h per fer front a la pujada del cim del Comapedrosa. És una pujada llarga i dura sí, però sabem que avui no patirem tant ja que avui anem ben carregats de provisions, jeje, dels errors un n'aprèn!
No és fins ben a prop del refugi de Comapedrosa on ens podem calçar els esquis i les raquetes, el 1er tram està molt glaçat, però un cop superat la neu és formidable!
Pugem fins a divisar "l'Estany Negre", dic entre cometes perquè jo el veig tot blanc... i a partir de aquí comencem un recte amunt fins arribar a parar a una carena-cresta on l'ajuda del piolet es fa indispensable per arribar a assolir el cim més alt del principat amb seguretat.
La veritat és què m'ho estic passant d'allò més bé. Fa un sol espaterrant, ni gota d'aire i unes vistes espectaculars. Just sota els nostres peus, però molt i molt avall es troba Arinsal. I és que aquí dalt ets sents déu i de tant en tant quant veus algun perill important ets sents una formigueta també. És una sensació que a mi m'excita molt, el rol de déu-formigueta.
Acabem fent cim, fent un mos ràpid i decidim baixar fins el Coll de Malhiverns, però com el seu nom indica: al hivern, dolent dolent. Es cara S-E, i la veritat es que les condicions del mantell nival són dolentísimes. Així que girem cua i fem un dret cap a l'Estany Negre de puta mare!
El que no em surt tant bé es que baixant per culpa de les maleïdes fixacions que les he de canviar, se'm salta un esquí, em caic al terra, m'aixeco i observo com un esquí se'n va muntanya avall, i veig com... Meeeerrrrdaaa!!! l'esquí enmig de l'Estany Negre.
Acabem la jornada sense més incidents i molt contents de l'esplèndida jornada realitzada.
27 de novembre de 2014, Cap de la Costa Gran
Sóm a la 4a i última jornada, sortim desde el pàrquing d'Ordino-Arcalis i pugem cap al sector de la Coma amb els esquís ja posats, ja que els canyons de neu han estat treballant durant tota la nit. Pujem fins al cim del Cap de la Costa Gran sense cap problema. Aquí dalt les vistes són espectaculars, llàstima que el fort vent provoca mala visibilitat.
Ara toca baixar, la baixada és molt xula, sobretot quan podem baixar de cul, com si d'un tobogàn és tractés. Això sí, sempre amb un piolet a la mà per si alguna frenada d'emergència tinguessim que realitzar.
Baixem al cotxe, ara el Nil deixarà les raquetes per substituir-les pels esquís. Remuntem pistes amunt. En Nil realitza la 1a baixada a base de cunya sí, però bè. Ara a la 2a baixada el Nil si llença i baixa com un professional! Aquest noi promet!
Donar mil gràcies a la cosina del Nil per deixant-se el pis, per cert em estat com reis, un pis molt acollidor i confortable. Mil gràcies.
