Trencacims, 50km 4000m+

Dissabte 16 de maig de 2015

Són les 5:00h del matí, m'acabo de llevar i vaig a recollir el meu dorsal, miro al meu voltant i veig extranyat un nombre de corredors molt reduït per una cursa que té la pinta de ser de llarg de les millors curses de Catalunya. I no és per menys, 1er i per sobre de tot és situa a Paüls, i és que la gent de les Terres de l'Ebre són gent molt i molt hospitalaria, tant, que et fan sentir com a casa. 2n perqué tenen un territori de ensomni, increïble, tècnic, forts desnivells...I en 3er lloc i per acabar de rematar-ho: un recorregut de 50km amb 4080m+ passant pels llocs més emblamatics de la zona. El que fa que unint tots aquests 3 ingredients, la trencacims aspira no a 5, sinó a 10 estrelles michelin. I jo sóc 1 dels 145 catadors per a determinar el nombre de estrelles michelin que es mereix.

A les 6:20h ens entaulem tots els catadors i catadores a la línea de sortida. El servei de cambrers (voluntaris) de Paüls és increïble, i en tant sols 10 minuts ja podem asaborir el 1er ingredient: La gent de Paüls ens il·lumina la sala de estar amb unes antorxes, com si veles d'espelma es tractesin, donant un caire romàntic a aquest deliciós menú que ens tenen preparat.

A les 6:30h comença l'aparitiu, i el 2n i 3er ingredient ja el comancem a palpar. Hi ha un dit que tots els catadors coneixem: Menja poc i paeix bé. Jo en canvi m'agrada menjar molt i a la vegada que el producte sigui de la màxima qualitat (per això estic tastant la trencacims...), i prefereixo el meu dit: Menja poquet a poquet i t'ho acabaràs tot. Així que vaig angrapant poquet a poquet aquesta deliciosa pujada fins el pas de la finella.

Arribat al pas de la finella faig un glop d'aigua per tal de fer baixar aquest aparitiu més que deliciós. Em menjo Engrilló i l'estomac ja comença a notar una mica de pesigolles. Ara just que ens trobem en aquesta terrassa en la que estem entaulats, fa una "brisa" fresqueta, cosa que ens fa recuperar l'alé per proseguir en la nostra feina.

Després dels entrants "freds" comença a venir el 1er plat (Punta de l'aigua), el començo a tastar i noto com aquest plat ja és "calentet". De fet entra tant i tant bé, que tots els catadors i catadores, sense excepció agafem els ingredients del plat amb les dues mans.

Un plat fet a base de pedres, roques, matolls i una carena amb una presentació més que excepcional.

Arribat a Sant Roc acaba el 1er plat, veig com un grupet de catadors han devorat els entrants i el 1er plat massa depressa. Sel's veu per l'expressió de la cara i en la manera de mastegar que tenen. Ni tant sols poden amb el codony que tenen entre dents, cosa que a mi s'hem desfà a la boca amb molta facilitat. Trencacims és un menú que s'ha de menjar poquet a poquet, perqué sinó no te'l acabas...

Ens prenem un bon descans abans de anar a per el 2n plat, tot fent baixar el menjar mentres fem petar la xerrada amb uns catadors, tot fen una breu passajada sobre una pista força tranquila. Després de haber passejat una estoneta i haber fet una miqueta de ganona, m'atraveixo a entaular-me un altre cop i continuar amb el 2n plat.

Aquest plat consta d'herba, tarteres, arbres, matolls... junt amb una combinació de un gran nombre de pujades i baixades molt i molt dretes, com si d'una muntanya rusa es tractés. Molts pensareu que és un plat molt atravit, exòtic, sí. Però us asseguro ni que el mateix Ferran Adrià se li havia passat pel cap fer una mescla de sabors tant explosiva i agradable per al padalar. Només els gourmets de la Trencacims, tenen les habilitats culinaries per dur-lo a cap.

M'acabo el 2n plat bastant tip, la veritat. Sense tregua alguna començo a tastar el sortit de postres que tenen preperats quan ja són sobre les 12:00h. El 1er postre està format per profiterols amb xoxolata fondant, que quant entra en el padalar, la xocolata està tant calenta que de fet em fan suar de valent, com si enmig d'una solana em trobés. M'acabo els profiterols tot suat i m'hen vaig a la font de la canaleta, em refresca molt i ja puc pendre l'últim postre, format per un músic.

Aquests fruits secs m'estan costant molt de menjar i digerir i haig de fer uns esforços considerables per arribar a la copa de moscatell (Coll de la Gilaberta). Agafo la copa de moscatell amb ansies i la copa fa el seu efecte, em fa baixar el menjar en picat i em col·loca el estomac a lloc.

En acabar la copa, ja em puc aixecar de la cadira. De sobte asaboreixo altre cop el ingredient principal, el ingredient número 1, el ingredient més especial de tot el menú: La gent de Paüls (chefs, cambrers, coctelers...) mirant-me amb els ulls ben satisfets del seu treball culinari i esperant al veredicte dels seus catdors.

Justament els i col·loco les 10 estrelles michelin i ja els i reservo taula per l'any vinent! Espero que l'any vinent no tardi les 7:40h que vaig tardar en devorar el menú... sens dubte mai havia tardat tant en sortir d'un restaurant, ni tant sols en un buffet lliure!