Apuko Igoera, 90km 6000m+

Dissabte 2 de maig de 2015

Estem a Zaramillo (Bilbao), disposats a fer el recorregut de la Apuko Igoera quant són les 6:30h. Mentres tots els corredors esperem amb ansies que donguin el tret de sortida, donc pregaries per arribar a meta, ja qué és la 1a ultra amb fort desnivell de la temporada i sé del cert que hauré de patir de valent per arribar.

Es don la sortida, vaig enganxat amb l'Esteban. Aquest és l'objectiu d'aquesta cursa, apendre dels meus mestres. Però passant la Quadra i només començar a pujar l'Eretza veig qué les lliçons que em vol donar el mestre les don massa depressa, així que no les puc assimilar i hem quedo enrere. Arribant al punt culminant de la pujada a l'Eretza, un tallafoc molt ample i molt, molt dret, veig que el mestre també està donant lliçons en els vascs de com es té que pujar, i és que atrapa a tothom com si res!
-Si segueix aquest ritme, podi segur!Qué animal...

Arribo a Sodupe. Entre el excés del principi i la exagerada humitat i temperatura elevada que està fent noto que les cames ja hem comencen a fallar i molt. És el km 31, així que encara queda molt.
-Com patiré, la mare de déu!Sempre hem passa el mateix, vull anar a un ritme constant i al posar-me un dorsal... tots els plans a nórris.

Surto de Sodupe, tinc un llarg camí fins el pròxim avituallament, més ni menys que 25km, així que haig de reservar molta aigua, i la veritat és que no ho ser com fer-m'ho, ja que fa una calor de mil dimonis i sé que ja estic deshidratat. Per sort durant el camí em trobo 2 avituallaments que no i contava, així que és una gran sorpresa, en la qual les meves esperances de creuar la línea de meta han augmentat considerablament. Però en aquests avituallaments quasi no hi ha menjar i ho estic passant molt malament ja que les cames estant de fluixera i aquí les pujades són maques, maques. Així que agafo un cabreig de la óstia perquè aquest tram se'm està fent especialment llarg.
-Necessito menjar ja , ara!Falta molt per arribar a Zalla o qué?

Fent-me aquestes preguntes tant negatives cometo el error de la tentació a mirar el perfil del recorregut que duc en el dorsal i mirar el nº de pujades que tinc per endavant. Però tos sabem que en un perfil de llarga distància so es veuen totes les pujades ni de bon tros.
-Ja està la 3a pujada!Qué bé! Però em cago en la óstia, i aquesta pujada... si no surt en el perfil!

Durant la baixada a Zalla necessito fer una parada d'emergència, i és que em fa mal l'estomac desde fa una estona.

Per fi arribo a Zalla, amb la sorpresa de trobar el mestre. Per el que sembla el mestre s'ha volgut passar de llest, tant que fins i tot alguns alumnes l'han avançat. Carrego ben fort de menjar i descanso força estona, estic molt valdat i ho necessitava desde feia força estona.

Sortint de Zalla em trobo molt millor, amb força, si més no amb la justa per poguer plantar cara al seguit de pujades que tinc per endavant.

Arribo a Güeñes i menjo i m'hidrato fort, noto com el mal d'estomac ja s'ha m'ha passat, així que aprofito a atipar-me bé. A partir d'aquí tinc 2 grans pujades fins a Zaramillo, però veient de quin pal va l'Apuko no m'hen refio gens, així que em fixo un ritme molt baix per poguer avançar amb una miqueta més de "facilitat"

Arribo a un avituallament situat en un refugi i necessito parar almenys 5', estic molt deshidratat i a més fa molta estona que no vull avançar, ja que no estic disfrutant gens, suposo que per culpa de la humitat. Però poc després bé una baixada per enmig del bosc dreta, dreta, com a m'agraden. Així que em deixo anar cara avall i disfruto com un animal.
Aquesta baixada baixada m'ha fet pujar la moral, i acabo pujant la Apuko molt content. Aquí a dalt les vistes són impressionants i es veu clarament a sota els meus peus literalment Zaramillo, així que cap avall!

La baixada es fa molt dura, ja qué és tècnica, dreta i llarga, però a la vegada relaxant, ja que sé que d'aquí a pocs minuts podré descansar del tot i...
-Menjar carn a la brasa!Menjar carn a la brasa!
Això és l'unic que s'hem passa pel cap en aquests moments.

Acabo arribant a meta amb 13:24h. No ha sigut una cursa que hagui disfrutat gaire, la veritat. Així que el pròxim any tornaré a veure si la meteo és porta bé i ens deixa somriure una mica durant el camí.